La negativa del PP a participar amb el pressupost ordinari de la institució provincial en el pla de cooperació autonòmic o establir criteris objectius del Pla Objectiva resta autonomia als municipis alacantins i crea desigualtat interprovincial. Compromís entén que els comptes futurs de la Diputació són una cessió de César Sánchez davant el seu portaveu Carlos Castillo, representant del nucli dur del partit i qui ha presentat hui els seus pressupostos en la més absoluta solitud. “Aquests pressupostos arriben tard i sin que haja intervingut un intent de negociació de part del PP amb la resta de forces. Son un fracàs democràtic, s’aprovaran amb el vot d’un trànsfuga i simbolitzen la prostració de Sánchez davant Castillo i l’aposta d’aquest equip de govern per sumir a tota la província en una guerra partidista que solament perjudica als pobles i els seus ciutadans ”, ha considerat el portaveu de la coalició, Gerard Fullana.
2 de desembre de 2017
Compromís considera els pressupostos 2017 de la Diputació d’Alacant com una oportunitat perduda més en la possibilitat d’aprofundir en la democratització d’un ens administratiu que no troba el seu espai en el segle XXI. La negativa del president provincial César Sánchez de no participar amb el pressupost ordinari de la institució provincial en el pla de cooperació autonòmic o establir criteris objectius del Pla Objectiva resta autonomia als municipis alacantins i crea desigualtat interprovincial. “Però el més greu de tot és que simbolitzen la prostració de Sánchez davant la línia dura impulsada pel seu portaveu, Carlos Castillo, una política que ha acabat per arrossegar als prop de 140 municipis alacantins a una guerra partidista irresponsable i que els sumeix en la incertesa econòmica”, ha considerat el portaveu en la institució, Gerard Fullana.
“És un pressupost que arriba tard i sense que haja existit cap intent de negociació de part del PP amb la resta de forces. Aquests pressupostos són un fracàs democràtic, s’aprovaran amb el vot d’un trànsfuga. S’ha imposat la línia dura: en lloc de la col·laboració entre administracions les funcions de les quals en ocasions se solapen, Sánchez accepta pujar-se a un ring com li demana Castillo i no a arromangar-se i fer les coses amb serietat, conforme al que realment necessiten els pobles. Aquesta era una bona ocasió per a aprofundir en la democratització institucional de les subvencions, la seua objectivació, però el govern de Sánchez ha demostrat estar de nou més interessat en confrontacions i ‘batalletes’ internes que al final suposen perjudicar als ciutadans i els pobles”.
La coalició considera que la institució ha sigut segrestada per la línia dura del Partit Popular, representada per Carlos Castillo amb el beneplàcit o pel desistiment del president Sánchez. En el nou context polític autonòmic i davant la reclamació per part de la ciutadania d’una altra manera de fer polítics, tots dos apareixen com dos peons d’una estratègia marcada des de València i que suposa un greu perill per a l’economia i l’autonomia municipal: els pobles alacantins tindran 13 milions d’euros menys que els pobles de la província valenciana.